PEDALS DE FOC 2010

La Pedals de Foc és una ruta pirinaica  circular d'uns 220 Kms que et permet disfrutar d'uns dels millors paisatges de muntanya de tot el país.
El recorregut envolta el Parc Nacional D'Aigües Tortes i l'Estany San Maurici i també boreja el Parc Natural de L'Alt  Pirineu.
Molts ciclistes la fan en 3 dies. El meu company de ruta Paco i jo vam decidir fer-la en 4 etapes .
La idea inicial va ser fer la ruta al nostre aire amb alforges. Tenim algunes experiències amb aquest tipus de rutes, però ens ho varem pensar bé i vam contractar a la organització Pedals de Foc per solucionar el tema d'allotjament i transport d'equipatge. La veritat és que va anar de conya, a més a més, al no haver de dur alforges, vaig poder estrenar  l'Epic.

 Etapa 1 Vielha-Gotarta

A les 9 del matí ens deixa el taxi en la boca sur del  túnel i comencem la pedalada.

Els primers 22 kms transcorren per una pista  paral·lela al riu  i al pantà de Senan, amb alguns trams pedregossos, però sense massa complicació.

El camí està travessat per varis barrancs i alguns amb aigua.

A Vilaller esmorzem i deixant el riu  enfilem la pista cap el Coll  de Serreres.

Arribarem a Iran per la variant de LLesp pasant per El Cami Del Aigua, un espectacular senderó a la vora del riu Noguera de Tor que el tram final hem de fer a peu.

Després de segellar i descansar a Iran ,arribem  per carretera a Gotarta.

Passarem la nit en la Casa Vilaespasa on ja ens han deixat les maletes

La casa disposa d'una zona de descans on pots beure en plan self service ,hi ha una càmara plena de cervesses i altres  begudes.

El lloc esta bé, l'habitació disposa d'un bon bany, però el sopar va ser una mica escàs; mitja llonganissa y tres trocets d'alberginia per cada un no pot ser el plat principal  d'un sopar després  d'una jornada de btt. Aquesta petita crítica la faig amb ànim constructiu. Penso que entre tots podem ajudar a millorar alguns aspectes  d'aquesta magnifica ruta.

Etapa  2 Gotarta - Espui.

Penso que la d'avui és, de les quatre,  l'etapa mes aspra, seca i trencacames, encara que queda compensada per l'espectacularitat del paisatge. 

El recorregut, junt amb el de demà ,coincideix amb dues etapes de la Traspirinaica, i la veritat és que m'ha fet recordar aquella magnifica ruta que vaig fer al 2005.

Els primers 6 km ens porten en suau descens fins el Barranc de Malpàs  des d'on iniciem  la pujada  a Castellars i als colls de Peranera i Fades. 

Pujant cap el Coll de Fades

Pista en descens cap a Erta

Coll de Sas. Aquestes imatges defineixen força bé la nostra filosofia del viatge .

Casa Batlle, Les Esglesies. Ingerint el complex vitamínic necessari per fer front a les properes rampes que ens esperen.

Desde Les Esglesies enfilem el camí de pujada cap el Coll de Pemir. Després de 2 km de carretera agafem una pista amb dures rampes i molt pedregossa, iniciant així la part més pesada i desconcertant de la etapa.

El amic Paco coronant el Coll de Pemir

Passat el coll de Pemir tenim alguna dificultat per agafar el senderó que puja fins el

Coll de L'Oli. Està molt mal senyalitzat. Alguns ciclistes ens van comentar els problemes que van tenir en aquest tram. A nosaltres el gps ens va estalviar algún problemilla.
El senderó es molt rocòs i amb molts trams poc ciclables. Des del Coll D'Oli el descens fins Aguiró també te algún tram no ciclabe. Desde Aguiró fins Espuí per asfalt.

Ens allotgem en casa Sastre.Es la segona vegada que passo la nit en aquest establiment i en les dues ocasions he estat molt ben atés. Menció especial per la Montse ,la jove mestressa que ens va preparar un sopar de categoria. Bona habitació, bon menjar, és a dir, establiment absolutament recomenable.



 Etapa 3 Espui-Espot.

Aquesta etapa és la que té la pujada mes llarga, 12 Km fins el Coll del Triador, però també
és la que te un dels trams més relaxants i bonics de tota la travessia. Durant 20 km pedalarem per damunt dels 2100m gaudint d'unes maravelloses panoràmiques



La Vall Fosca fent honor al seu nom. Al fons ,Espui



Pujant al Coll Del Triador.El ritme de pedalada és força tranquil. El Paco sense fer cas de les indicacions del seu metge està fent aquesta ruta amb una bronquitis mal curada. Ell es així .Ens ho hem d'agafar amb calma, en 12km salvarem un desnivell de 900 m.





 Coll del Triador.Acabem de fer el tram més dur de l'etapa, des d'aquest punt una magnifica pista en suau ascens ens portarà al Coll de la Portella de 2270m, la cota més alta de tota la ruta .
 

 

 



Abans d'arribar al Coll de la Portella el Paco va  fotografiar aquest  voltor que  era molt aprop del camí. A l aixecar el vol, va quedar impressionat per l'envergadura de l'au.

En el Coll de la Creu de L'Eixol s'

inicia l'últim tram de la'etapa,un descens d'uns 15 km fins Espot

La pista d'esquí de Super Espot  vista des del Coll de la Creu  de L'Eixol.

Bosc de la Mata, molt aprop d'Espot

Ens allotgem en el Hotel Roya, un establiment amb solera.

En el poble hi ha un servei de transport públic tipus llençadera que cada hora van i venen cap L'Estany Sant Maurici. Com el Paco no havia estat mai, decidim anar a donar un tomb  pel mig 

d'aquest  impressionant paratge

Etapa 4 Espot-Vielha

.Etapa llarga,79km  amb molts trams de pistes, molts  senderons i alguns trams d'asfalt. Recorregut completíssim en  el que fem una petita incursió en el Parc Nacional D'Aigüestortes travessant el el Bosc de Gerdar, un magnífic indret que ens deixa bocabadats.

Em produeix una mica d'extranyesa i decepció la quantitat de cotxes que circulen per la pista de terra que boreja el Parc Natural De L'Alt Pirineu que, paralela al riu  La Noguera Pallaressa, puja fins Montgarri. Penso que al ser parc natural s'hauria de controlar una mica el trafic motoritzat.

  

Sortim d'Espot  a les 7:30 i practicament durant 13 km fins a Son no deixarem l'asfalt, però es un trajecte agradable perquè no passa ni un sol cotxe.

A Son  segellem el llibre de ruta i prenem café al Refugi Casa Masover. L'encarregat de l'establiment ens explica lo  cansats que estan  la gent  d'allà, d'alguns boletaires poc respetuosos amb l'entorn que en temporada de bolets deixen el bosc fet una merda.Es una questió d'educació.

Sant_Just_i_Sant_Pastor_de_Son

Corriol que des de Son enllaçarà amb la pista que ens durà al Bosc del Gerdar.

Bosc del Gerdar. Estem dins del Parc Nacional D'Aiguestortes. Aquest tram l'hem de fer a peu, ens poden caure 600 euros de multa si el fem a sobre de la bici.

De tota manera no ens  suposa cap esforç cumplir la prohibició perquè caminar per aquest bosc és un autentic plaer.

Alos D'Isil. Esglesia de Sant Lliser.

És significatiu com la majoria de les esglesies romàniques incorporen el cementiri dins del recinte monumental. En aquest cas em recorda més un jardí que un espai funerari.

A pocs km  d'Alos d'Isil agafem la pista  de terra  de Montgarri. Com he indicat  anteriorment, el trafic de cotxes la tenen una mica trillada.

La vaca, possiblement emprenyada amb tants invasors del seu territori,feia un bramuls impressionants. Per si de cas el Paco li va guardar  prudencialment les distancies

Prop de Montgarri

Arribem a Montgarri cansats i afamats. Dinem al refugi on ens donem un bon homenatge: 300g de chuleton acompanyat d' una no menys espectacular amanida.



Mentres dinavem, no vam pensar que abans d'arribar al Pla de Beret encara hauríem de salvar algunes curtes però fortes rampes.

Pla de Beret

Hem perdut una mica de temps i s'ha fet tard ,a Beret decidim no deixar la carretera fins Vielha.
Només arribar passem per la oficina de Pedals per recollir el nostre merescut maillot, ens dutxem en el polisportiu, previ pago de 9 euros per cap, cotxe i cap a Salou.