Salou-Riudoms-Les Borges del Camp-L'Alforja-Puigcerver-Coll de la Teixeta-L'Argentera per el GR-Duesaigues-Riudecanyas-Montbrio-Vinyols-Salou. 69km
senderó agricola de Riudoms a Les Borges
El tram de Les Borges fins agafar el cami de L'Alforja es per a mi el pitjor,si es fa per la riera les rodas es claven en la sorra i si es per carretera ,la velocitat dels cotxes imposa respecte,jo faig mitad i mitad.
Alforja. El color del cel no esta retocat
La Creu de Formatge
La pujada a Puicerver desde Alforja te dos trams diferents;el primer fins La Creu de Formatge alterna pista de terra i ciment amb molta pendent i es bastant descuberta,el tram desde la Creu fins l'ermita, el cami transcorre per un paratje boscos,tot de terra i amb menys pendent.
Santuari Mare de Déu de Puigcerver, l'aspecte humil de l'edifici amaga una construcció interior força ineresant. La previlegiada ubicació ens permet gaudir d'unes impresionans panoramiques del Baix Camp i el Tarragonés
Vista de la costa desde l' ermita
un mirador perfecte.
Segueixo pel GR en direcció a la Teixeta pels molins i a pocs mts de l'ermita tinc una desgradable sorpresa,em trobo al devant una barrera i un lletrero que impedeixen el pas.
Suposo que els propietaris dels aereogeneradors jo diria que ,no tenen prou en convertir un magnific sendero GR en una autopista, que a mes a mes privatitzan .No cal dir que vaig pasar igualment.
El Montsant desde el Collet dels Feixos
El pantá i el pont de Duesaigues
Una de les ventatges que te el sortir d'excursio en plan tranquil es que veus coses i detalls que quan vas una mica cremat,no t'enteras,com per exemple la placa -recordatori dedicada a un ciclista colocada en una roca en el GR de L'Argentera o el reflex de la serra en un bassol
L'Argentera.
Vaig amb molta calma i se esta fent tard,he fet moltisimes fotos ,m'ha pasat el temps com no res i començo a tenir gana,es a dir; llonganiça ,pa amb tomaquet,arbequines i vi amb gaseosa al Cunirri en Duesaigues.Feia molt de temps que no menjaba un pa tan bo,per aixo em veig obligat a fer li un petit homenatge fotografic
Volia disfrutar de les panoramiques i ho he conseguit
La llum va deixant pas a les ombres,es hora de tornar a casa.
Molt bona entrada, Carles. M'han agradat molt tant les fotos com el text, sí, senyor. Això és fer autèntica BTT... Això és vida. ;-)
ResponderEliminarSalut, company!
Gracies Bea,crec que ja toca compartir alguna sortideta.Salut.
ResponderEliminar