El titol d'aquesta entrada ,encara que una mica exagerat,vol definir la que per a mi ha sigut una de les jornades beteteres mes dures que he fet mai.Ho dic en relacio a com tenia el cos l'any demà.
La ruta es un brico-trakc que L'Anscari i la Bea han montat pel Priorat despres de varies setmanes pedalant per la comarca.S'ho han treballat moltisim,inclus han netejat alguns trams de senderons i el resultat ha estat un recorregut espectacular , variat, i de gran exigencia fisica .
Una part del traçat ja el conexia ,peró la sorpresa ha estat els fantastics senderons que aquesta parella ens han descubert al Juanmi i a mi.
67km de distancia amb una alçada acumulada de 2300m poden ser,per la seva modestia, dades una mica enganyoses ,no explican massa bé les caracteristiques de la
ruta ,pero si dic que varem iniciar la pedalada a les 8:15 del mati i la vam acabar a les 20:45,la cosa cambia.També es cert que ens ho vem agafar amb força calma .Les tres feras que m'acompanyaban es van comportar.
El grup al complert
Cami de les Bassetes amb direcció a El Lloar
Roca amb forma de cap humà
El Juanmi refredant les cubertes i els frens,despres de hores de descens en plan friki-rider
Viñes de Gratallops
Agafant forçes per encaramar la pujadeta a La Morera i al coll de Poboleda,els dos ultims trams forts que ens quedan per arribar a GratallopsCartoixa d'Scala Dei
Magnific sendero que ens deixara a La Morera .
Baixem a Sant Blai i al cami de Poboleda per un parell de corriols espectaculars ,crec que coindideixen amb el antic Cami dels Cartoixans.
Cami de Poboleda.El reflexe del sol sobre les fulles de les parres produeix un efecte hipnotic a l'Anscari i la Bea .
La pujada al Coll de Poboleda es curta peró amb molta pendent,el tram final pica i haig de posar peu a terra.Arribem a Torroja per un senderó amb algú tram pedregos i força entretingut.
A pocs metres del poble agafem una pista en descens per la que arribarem,després d'una ultima rampa,a Gratallops.
FOTOS BY JUANMI
Poc abans d'acabar la ruta i seguint la iniciativa d L'Anscari ens fotem una remullada super relaxant.Es evident que sortir amb aquests amics es tenir el cachondeo i bon humor assegurats.Aquesta sortida encara que la publico una mica tard la vam fer el 23 de maig.Un Parell de setmanas mes tard, L'Asncari & Bea la van repetir amb un grup mès numerós participant una bona representació dels Bttmania que per cert han elaborat una excelent cronica
Bona crònica, Carles ;)
ResponderEliminarAquesta ruta -o una part- la podríem repetir a la tardor, en època de verema... L'únic inconvenient, a més de la ja consabuda duresa, serien els passos d'aigua. Perquè ja se sap: "Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe."
Una abraçada ben forta i records, company!!!