martes, 18 de enero de 2011

FESTA DE FI D'ANY. POBLET II

Finalitza l'any amb alguns apunts que inviten poc al optimisme; No gaire bona perspectiva laboral , pujada bèstia del cost de la vida, acollonamenta continua i matxacona per part dels mitjans de comunició amb la puta crisis com pretexte. Però tot això queda  minimitzat comparat amb el problemes de salut que estan patint algunes persones molt properes i estimades per a mi .
Per oxigenar-me una mica, avui dia 31, decideixo donar un tomb pels sempre gratificants i relaxants boscos de Poblet. Comparteixo excursió amb el meu gendre, l'Imar.
La Conca de Barbera sota un mar de nubols.
Pedalada clàssica que, sortint del parking de Poblet,  pujarem fins la Mola dels Quatre Termes, combinant pistes i senderons, amb un recorregut curt però molt maco i divertit.



La Cascada

L'Imar a prop del Pou De Gel

Sender del Colom



Les espectaculars vistes des del Pic de l'Àliga ens obliguen a baixar de la bici per poder-les gaudir amb tranquil.litat.



Mola dels Quatre Termes. El punt més alt de l'excursió 1125 m.
La boira ens ha atrapat, ens mengem els entrepans i tornem a Poblet pel GR de La Pena i el senderó dels Matarrucs.


El archifotografiat Mirador de la Pena

Un luxe pedalar per aquest senderó dels Matarrucs.

Tornem cap a casa amb la sensació de haver fet alguna cosa bona pel nostre cos i la nostra ment, equilibrant en part la gran atiborramenta d'aquest dies.




jueves, 23 de diciembre de 2010

SORTIDA NADALENCA A ESCORNALBOU

La Mola de Colldejou embromada
En un principi havíem parlat de fer un esmorzar nadalenc a Rojals, però el fred ens ha fet canviar d'opinió i amb el vot en contra del Juanmi, fidel client de "La Socarrimada ", hem decidit fer la festa més a prop.



L'Anscari, jo, Juanmi, i el Rafel

El pretexte per inflar-nos com bacons ha estat una pujada al Castell d'Escornalbou pel camí del trenet i baixar per la pista asfaltada de Duesaigües per anar a parar al restaurant Cunirri on ha començat l'orgia: pa de pagés amb llonganissa, callos, cargols, music,vi ranci,vi dolç,vi amb gaseosa, cafe i xupito.


Després del avituallament fibrós i isotònic tornem per Riudecanyes, Montbrio i Cambrils on pararem per fer el segon control: calamars, muscúls, olives, cervessa i xampús.



El Rafel en plena sessió gastronòmica, fent una conferencia
sobre quina és la millor forma de cuinar un cervell de xai.



L'Aquarius comença a fer efecte

 De fet la sortida d'avui es podria titular
RUTA GASTRONOMICA MAR I MUNTANYA

Amb aquesta cara vam acabat tots.


¡¡ BONES FESTES I MOLTA SALUT PER A TOTHOM!!
 



martes, 26 de octubre de 2010

SALOU- SANTES CREUS Pel Cami Sant Jaume

Bona excursió organitzada per L'Anscari. Recorregut molt llarg , mes de cent Kms, pero amb poc desnivell acumulat,1134mts.
El cami d'anada alterna trams asfaltats,senderons i alguna pìsta forestal. El de tornada es molt més rapid, quasi tot el traçat transcorre per amples pistes i camins agricoles.
La poca dificultat tecnica ens permet pedaladar relaxats  fent la xarradeta de tant en tant. Durant tota la jornada betetera predomina el bon humor i el cachondeo.
Casualment quan anem cap a Vilaseca per Port Aventura ,asistim a la sortida dels cotxes del Rally Costa Daurada. Sebastien Loeb i Dani Sordo pasan pel devant nostre.
Senderó prop de Mas D'en Bernat

Temps de caça. Hi ha gent que disfruta fent aixo. No ho entenc¡¡¡


Senyalitzacio del Cami de Sant Jaume.
A Vila-rodona han canviat la tipica fletxa groga indicadora del Cami de Sant Jaume, per un contenidor
del mateix color,  no sigui que els pelegrins es perdin.


Travessant el Torrent dels Ponts

Dinem a Santes Creus, per completar el grup falta el Rafel, autor de la foto


Quan em disposaba a fer la foto a aquest magnific pati medieval, L'Anscari va colocar la meva bici devant del objectiu, ocupant el centre de l'imatge.
Mentres ens petavem de riure, aquesta foto la vam titular "Bici Romanica", es a dir ,suministrada per Ciclos Roman.

El grup complert.

L'Anscari actuant devant del seu public.

 Juanmi,inician el cami de tornada.

El meus companys encara s'estan descollonant al recordar com intentaba comunicarme amb el telefon que em va pasar el Rafel,dien que la trucada era per a mi. Ni tan sols era un mobil,sino un celular tipus caixa de sabates que es van trobar al mig del cami.Quan em vaig percatar ja era tard,vaig caure com un pardillo
El telefon en qüestió

Son com crios,a veure quan posaran una mica de seny.

Arribem a Salou a les 5:30 de la tarde i encara que  ha estat  una sortida llarga en kms i temps,tambe ha estat  molt divertida.
La crònica m'ha sortit una mica anecdotica-festera, pero realment ha estat aixi.






miércoles, 13 de octubre de 2010

CASETES VELLES

Sortida curta pel sempre interesant i sorprenent Macis del  Port. La excursió ha estat proposada per L'Otto i L'Esther .
 El grup format per la parella organitzadora i la Kona, els seus amics Joan i Augusto el Rafel i jo,  té quasi la mateixa composició que l'última vegade que vaig pedalar per aquest maçis sortint desde Arnes i que també va organitzar l'Otto.
 Sortint desde   Mas de Barberans pujem fins Casetes Velles per una pista molt ample i força transitada per cotxes, ¿invasió boletaire?.
 Tornem per un senderó amb un primer tram pedregòs i molt  tecnic on L'Otto I el Joan  baixan picats,deprès el traçat es suavitza  i es quan realment jo,que no soc masa hàbil tecnicament parlan, disfruto del descens. El recorregut pel mig del bosc es preciòs.

Inici de la pujada.A la dereta  el Barranc de la Galera


Encara que a la imatge no es destigueix masa be,lo que es pot veure a la
linea del horitzo es el Delta.

 Esmorzem a la Casa Forestal ,desde on gaudim d'una magnifica vista de La Joca  i la Mola Extremera
Parem de tant en tant per disfrutar de les panoramiques que en ofereix
el mati absolutament lluminòs.

Font de La LLagosta,molt aprop de Casetes Velles




Joan, el mes rapid en el  descens .

Augusto.Va patir un petit ensurt,pero sense consecuencies
importants.
L'Otto vaixant els esgraons com si no rès.

Jo concentradisim per no fer cap petó al terra.

L'Esther valenta com sempre.


Durant el descens gaudim d'uns cuants trams com aquest.


El corriol acaba en La Vall,on enllaçem amb la pista que em fet de pujada  i que en un descens molt rapid ens dura fins on son el cotxes.